Aquest llibre recull vuit contes protagonitzats per persones que han arribat a aquella etapa de la vida en què se’ls veu ben poc. L’autora els ha tret del fons de la imatge per posar-los en un primer pla, els ha vestit amb una personalitat que ens recorda a algú i els ha permès gaudir i patir com qualsevol personatge literari. Lluny del sentimentalisme amb què sovint ens mirem a les persones que ja han encetat l’etapa vital de decadència física, l’autora ens mostra un ampli ventall de personalitats, caràcters i experiències del tot versemblants.
Històries que et fan somriure, retrats marcats pel distanciament irònic de l’autora, narracions que ens apropen a un món que ens mostra que es pot fugir de la solitud i del desencís, que qualsevol etapa de la vida val la pena de ser viscuda. Contes que volen ser llegits, sense presses, perquè hi ha moments en què les cames ja no saben córrer.
“D’adolescent ja col·leccionava paraules i definicions en una llibreta. M’agradava caçar paraules noves i descobrir-ne el significat exacte, fins que no el trobava sentia que les coses que m’envoltaven no acabaven d’estar ordenades i em neguitejava perquè sabia que tampoc no ho estava el meu món interior.” (p. 42)
“El vell corpulent gasta una mala llet que no se l’acaba. El caràcter desagradable de la joventut, que havia esdevingut agressiu en la maduresa, ara s’ha convertit en mala llet reconcentrada que fa fugir tothom del seu costat.” (p. 63)
“L’Anna Maria explica el cas d’un home del casal, viudo dues vegades, que ara s’ha fet nòvio d’una dona deu anys més jove, però que no viuen junts. Ella no vol rentar-li els calçotets, es veu.” (p. 92)
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Un lloc a l'ombra 