Un llibre per ser llegit sense presses, per degustar-lo amb fruïció, amb personatges que sents propers i que desperten la simpatia o antipatia dels lectors. Un títol no gaire atraient, gens poètic, però del tot sincer amb el contingut del llibre. L’autora retrata sentiments, situacions i personatges, sense embelliments, amb la cruesa de la vida de cada dia. I entre relat i relat, pots llegir altres llibres, perquè cada relat cal pair-ho, cada història és una novel·la, encara que l’autora no hi hagi dedicat prou pàgines per rebre aquest nom. Amb una gràcia afegida, en alguns relats et retrobes personatges que havies conegut en d’altres, com aquells vells coneguts que passes temps sense veure’ls i un bon dia te’ls retrobes en un espai ben diferent d’aquell que havíeu compartit.
“El pare es va inclinar sobre el seu plat, com per dissimular que també reia, però evidentment no ho dissimulava del tot, i la mare va moure el cap mossegant-se els llavis, somrient. Jo vaig gaudir del triomf.” (p. 101)
“Tota la tarda, mentre els homes eren fora, em vaig sentir plena d’energia feliç. Vaig fer un pastís de préssec per sopar i vaig llegir un conte a la Claire perquè dormís una mica mentre la Sunny s’enduia els nens a pescar, sense sort, al torrent fangós. Després ella i jo vam seure a terra a la sala amb una ampolla de vi i vam tornar a ser les amigues que parlaven de llibres en comptes de parlar de la vida.” (p. 175)
“El record sobtat dels primers moments, insegurs i temptatius, encara tenia el poder de fer-la encongir, com per protegir-se de la sorpresa crua del seu propi cos, la confusió del desig.” (p. 240)
Un lloc a l'ombra 