En un vell palau venecià hi viuen dues dones sense sortir-ne quasi mai. Una d’elles, molts anys enrere, havia viscut d’una manera molt diferent. Enmig de la seva agitada vida social va tenir una relació amorosa amb un dels poetes americans més destacats. Dos estudiosos de la seva obra han descobert que la dona, centenària ja, conserva diversos documents que podrien donar informació sobre aquesta relació, que va inspirar uns quants poemes. L’obsessió per saber més del seu admirat poeta portarà a un d’aquests estudiosos a inventar-se una falsa identitat per poder entrar al món clos d’aquestes dones.

Emmarcant els fets en una Venècia que avui només intuïm que va existir, James va escriure un relat inspirat en una història real, la recerca, per part d’un estudiós americà, de documents relacionats amb el poeta Shelley. I aprofita per reflexionar amb subtilesa sobre el dret dels estudiosos a ficar-se en la vida dels autors. Realment gaudim més d’una obra literària si coneixem més detalls de la vida privada de l’escriptor? O només és xafarderia, no tan allunyada de la premsa rosa que ens “informa” de la vida dels actors?

“M’escoltava com si aquests detalls tinguessin un rar interès, i de sobte una temptació, força contradictòria amb la prudència que jo mateix m’havia anat ensenyant, es va associar amb el seu rostre senzill i benigne. Sí, sí, se sentia segura, i jo encara podia fer que se’n sentís més! D’un moment a l’altre em va semblar que no podia esperar més, que realment urgia fer un sondeig.” (p. 61)

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s